Quim Gelambí és un estudiós de l'acordió, i a banda de les seves actuacions cara al public sovinteja la seva activitat artística amb tasques pedagògiques amb diverses aules de música.
A la memòria de Quim Gelambí Va ser curt el temps que ens vam conèixer,/però molt profunds els llaços d'amistat./Vas posar-hi la il·lusió/a un nou grup d'havaneres,/i des del més enllà/se sent un acordió sonar./Vas crear "Sopa de Peix" per perpetuar les notes,/i nosaltres, mig plorosos/notem una energia/que ens diu que hem de continuar.
4/6/2009 "Torna a ploure i seguirà així durant uns dies... I mentre m'acostumo a q ja no hi siguis, recordaré la claror dels teus ulls quan mires a qui estimes, quan ens mires... En un descuit, s'obre la finestra i entra una rialla de claror retxada d'ombres d'arbres. És un ala de sol ros amb polsim de papallona, omplint l'estança d'un daurat càlid q escalfa el meu cor dolgut i trist. Mica en mica el sol calenta i les flors floreixen. I a les nits d'estiu, mentre passegi per la platja, em vindran al cap aquelles havaneres q t'agradava tant cantar i aquell somriure q provoquen els records dolços, el mateix q se'm dibuixa ara mateix a la cara, tornarà a brostar... La tristesa deixa espai a l'orgull q m'omple, q em desborda, sabent q he tingut el privilegi de compartir (menys del q voldria) tots els instant q he compartit al teu costat. Gràcies per haver estat al meu costat." Montse H. M.
3 comentaris:
No et vaig coneixer prou però va ser suficient perquè et recordi sempre. Gràcies per tot Quim !
Salvador Clofent
A la memòria de Quim Gelambí
Va ser curt el temps que ens vam conèixer,/però molt profunds els llaços d'amistat./Vas posar-hi la il·lusió/a un nou grup d'havaneres,/i des del més enllà/se sent un acordió sonar./Vas crear "Sopa de Peix" per perpetuar les notes,/i nosaltres, mig plorosos/notem una energia/que ens diu que hem de continuar.
4/6/2009
"Torna a ploure i seguirà així durant uns dies...
I mentre m'acostumo a q ja no hi siguis, recordaré la claror dels teus ulls quan mires a qui estimes, quan ens mires...
En un descuit, s'obre la finestra i entra una rialla de claror retxada d'ombres d'arbres. És un ala de sol ros amb polsim de papallona, omplint l'estança d'un daurat càlid q escalfa el meu cor dolgut i trist.
Mica en mica el sol calenta i les flors floreixen. I a les nits d'estiu, mentre passegi per la platja, em vindran al cap aquelles havaneres q t'agradava tant cantar i aquell somriure q provoquen els records dolços, el mateix q se'm dibuixa ara mateix a la cara, tornarà a brostar...
La tristesa deixa espai a l'orgull q m'omple, q em desborda, sabent q he tingut el privilegi de compartir (menys del q voldria) tots els instant q he compartit al teu costat.
Gràcies per haver estat al meu costat."
Montse H. M.
Publica un comentari a l'entrada